No són només les flors
i també són les flors, roses,
blanques i de tots els colors.
Les que m'embriaguen, les
que em captiven amb els seus colors
i em duen la màgia d'un jardí frondós.
Les que em sedueixen
cap a un món meravellós
quan desprenen l'essència
del seu perfum olorós.
Atordint-me, embriagant-me,
possibilitant-me el repós.
No són només les dreceres
i també són les dreceres, de pedra,
enfilades i de totes les maneres.
Les que m'empenyen a pujar-les,
a baixar-les, fer-les i desfer-les.
Fent camí per la fressada calçada
o per l'enfilall de bardisses
i punxants corriols.
Xapotejar en la rua enfangada,
cobrint-me de llot fins la cama,
evitant la temible relliscada
d'obrir-me un trau a la calba pelada.
Per els camins més irreverents de les contrades
i paratges impensables hi vaig deixant petjada
i arrel, motivant-me només el ser fidel
a la causa més vella i suada de la vida quotidiana.
Entre flaqueses i més flaqueses seguiré endavant
aprofitant les cabòries i subtileses i somniant
arribar a la fi del camí marcat esgotat i amb la convicció
d'haver cedit a altri tota la saviesa que hauré acumult
Però no són només les febleses
i també són les febleses
que em fan fort i segur
en l'instant mateix de precipitar-me al buit
mentre aquest jo ple d'incerteses
lluita per a no sucumbir .
I a la nit, en tancar els ulls dormo agraït
per la sot que avui he tingut.
I demà, déu dirà!...
