Ressaca imaginada d'una
revetlla absent,
de cançons i músiques
esgotades en el cervell,
de les dances
compassades i del ball més breu,
del ritme i les tonades
més exòtiques i fidels
de la causa més
nostrada de la gran festa de Reus.
Les autoritats ens
diuen que no hi haurà cap sarau,
ni gegants, ni
sardanes, ni mulassa ni nans,
aquest any ens l'hem de
prendre en calma i esperar
que el “coronavirus”
es calmi i deixi d'emprenyar,
i no rebroti de sobte i
ens enviï altre vegada a confinar
Avui no he sortit al
carrer, ni a les places ni al passeig
ni al concurs de
sardanes ni a cap dels bells aplecs
ni he pujat al campanar
que pels mòbils l'he vist brillar
tot ha estat un
simulacre virtual i res ha estat real
hi m'he conformat en
veure per la tele la festa del darrer any
Què em queda de la
gresca d'aquell Reus exhuberant?,
dels castellers que no
pujan al cim per no poder-se ajuntar?
i ni els diables
expresen amb les seves espurnes de foc
ni la tronada apagada,
ressona ni fa explotar el meu cor
tot és endebades,
sense sort, ferit per dintre i amb el desig, mort.
