(A l'Antoni Raja, vell company d'escola, mort de “coronavirus 19” als 72 anys)
Tots els mesos de l'any ja són passats,
la guspira silenciosa de la pandèmia punyent
es rebela contra els nostres vells, i no tant,
gravita constant per les places i carrers,
i envaeix en monòtona petjada la nostra gent
Palpit ferragós i esperitat del nostre cor,
que sembla sortir-se'n desbocat en un sotrac,
colpit d'una angúnia destructiva i voraç
portadora d'un ofec galopant i persistent
i ple de silencis, s'apodera de tu en un moment
Corca les parets inexpugnables del teu dors,
mossega amb sacietat els teus bronquis i pulmons
i enceta una pneumònia que afecta la respiració
i t'aïlla sol, abandonat a un mòdul per oxigenat
perdent els sentits i tot el batec de vida i del món
Em costa imaginar-te en una mort tan cruel
vell lluitador que has estat en la vida i en l'esport,
Ara, desnonat d'embolcalls i de riqueses mundanes,
primmirat de subtileses i de cregudes vanitats
que t'has forjat i situat en un pòdium ben alt
Ja són inútils les “nadales” i també el “caga tió”
una malaïda pandèmia, plena d'exaltat dolor
t'allunyat, sense cerimonies de tots nosaltres
ni un comiat, cap paraula, cremat com una piltrafa
esperitat i esventat a la llunyanía com un endimoniat voltor.
