Una primavera plena de dubtes

 

Mentre cau la pluja de maig,

mollant sobtadament la terra,

esquitxant els solcs per la ribera,

desbordant les eixutes rieres,

i obviant un filtratge real i consistent.

Irreverent i mordaç col.laborador

dels sotracs i les fites impossibles

vaig fent pòsit a les elucubracions

sensibles i destrio només les essències

que subtilment m'aboquen a la vida

Malauradament com gritolls de raïm

que van formant-se en el cep assedegat

presentint la necessària força del tot vital

esperant aquell prodigi nou i renovador

que acompleixi el miracle de la primavera

I de nou van caient les engrunes de la pluja,

la mollena no em mulla, només acaricia

subtilment la meva persona i no em renova

ni per dins ni per fora,, rebota la seva humitat

i el prodigi no arriba, ni la vida es transforma.

En un temps de dubtes

 

Esgarrinxades  les cames,

ferides punxants de les rames,

malastrugances viscudes, sofrides

en el passar conscient per la vida

Vertigen desbocat en la llarga penúria,

feblesa inconscient de nova aventura,

rodolar sorollós en la forta caiguda,

malaguanyat sotrac de quimera perduda

Aquestes són les conseqüències insegures

d'una existència en un temps de dubtes,

on la raó i les paraules no són escoltades

i les veritats combatudes i malaguanyades

Malgrat tot, pesaros i àvit en justa mesura

pujo i baixo a les comes i rierols ben joiós

i mesuro les marjades i valls del meu poble

i em proclamo solemnement al seu servei

Una primavera seca

 

La primavera seca d'enguany segueix el seu curs,

en les matinades escasses bromes planegen el cel,

filagarssades i febles, sense consistència, traçades

per un minúscul fil inconsistent desprovist d'humitat

El cel és blau, diàfanament blau, sense un destorb sobtat,

que el faci matisar una descàrrega de pluja benigna

una llampegada i una tronada ben sonora que canviï el rumb

i desperti un esclat de violes i margarides ben nodrides

És primavera i la sequedat ens va canviant les formes

i ens percatem d'un canvi de clima que ens distorsiona l´'ànim,

ja sabem que la naturalesa no es controla ni es domina

i ens queda tansols compendre les seves decissions absolutes

Mentrestant, avesats a les nostres primaveres viscudes,

plenes de verd i de pluja, xapollejant per la humides planúries

rememorem totes les primaveres guardades a la moxilla

i contemplem amb alegria aquelles imatges que mai no s'obliden