diumenge, 31 de gener del 2010

Proposta de futur



Les cuques clares de llum
segrestaven el meu mirar
una nit meravellosa d'estiu,
prop del mar, sobre el rocar
de la platja, perfilant un futur
amb tu, inventant el prodigi
d'estimar, improvisant frases
agradables i entomant-te en
una càlida abraçada.
Fugint amb tu
a contrades impensables,
només amb el lleugé equipatge
de la parella enamorada.
Vaig preguntar-te:
-Vols venir amb mi
per la màgia volàtil i lleugera
de la calma,
empentats per l'improvisada brisa
d'anar fent sense presa ni desesper,
esperant del cel la provisió
i que els homes ens facin una obaga?

La teva resposta va ser taxativa,
contundent i clara i gens improvisada.
Lluny molt lluny de la nostàlgia
i a prop molt a prop de la cèlebre plantada.


-Ves-te'n-hi tu sol a aquest racó de món
on els somnis t'assenyalen!

Variabilitat




Soc veu i canto a la vida
Soc silenci i ploro a la nit
Soc veu i silenci alhora.
Canto i també ploro afligit


Somric a les alegries
i en les penes estic trist.
Per una il·lussió em llençaria
amb cos i ànima a l'infinit

Agressivitat








De vegades soc agressiu
i em desprendria del meu jo
covard
i deixaria de ser un titella
reverend.
Resoldria a cops de puny
tota la perversitat que tinc
i em faria mal al cor
car no puc fugir de l'absurd
teatre on estic ficat,
de la màscara que duc.
I contra mi aniria tota l'
agressivitat que em surt
del més íntim i més sagrat.
Buidaria el pap i l'inquietud
a força de lliurar-me al buit
i en desfogar-me cauria en
el parany
de la més immensa solitud...

Desamor









Deixa'm agrair-te el bes
càlid del teu adéu.
La teva besada franca,
sense més esperança,
sense més desesper.


I ara les hores s'allarguen
i les nits m'omplen de dol
i en les matinades fosques
els calfreds em mortifiquen
i em torturen els teus mots.


Les teves paraules gelades
furgant els meus sentiments
es clavaren com ganivetades
esquinçant-me dins el cor.
Enverinant-me l'existència
d'un sol cop.


Quina tristesa immensa
quan vas dir-me sense embuts
que no hi havia tendreça
ni un bri de seducció
ni una espurna d'alegria
entre tu i jo.


Només la pura rutina,
només una manca de passió
No existia la química
que et fes esclatar seducció
i quedaven només insensibles
frases sense emoció.