Deixa'm agrair-te el bes
càlid del teu adéu.
La teva besada franca,
sense més esperança,
sense més desesper.
I ara les hores s'allarguen
i les nits m'omplen de dol
i en les matinades fosques
els calfreds em mortifiquen
i em torturen els teus mots.
Les teves paraules gelades
furgant els meus sentiments
es clavaren com ganivetades
esquinçant-me dins el cor.
Enverinant-me l'existència
d'un sol cop.
Quina tristesa immensa
quan vas dir-me sense embuts
que no hi havia tendreça
ni un bri de seducció
ni una espurna d'alegria
entre tu i jo.
Només la pura rutina,
només una manca de passió
No existia la química
que et fes esclatar seducció
i quedaven només insensibles
frases sense emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada