No érem nàufrags, sinò supervivents,
d'una
llevantada extrema i molt furient,
veníem
de la més càlida de les brises,
i
anàvem solcant el mar de les onades
amorosint
les ratxes i desafiant els vents.
Portàvem
a bord bandera estelada,
i
una insígnia, que era el nostre rumb
llegendes,
històries i antigues corrandes,
fets
i paraules apreses en un destí comú.
Nostre,
molt nostre, d'un sentir profund,
Però,
la fúria de rauxa, per ponent vingué
i
moguda per esgarips de rancúnies i odi,
gosava
envair-nos i fer-nos servents.
Sense
pactes ni falsos romanços ens prengueren
llibertats
amb la força i el seu dret violent.
Però
ara, per primera vegada albirem
un
horitzó que no s'atura i continua creixent.
Deixem
que el nostre desig de ésser un sol poble,
lliure
i sobirà, deixi viure a tanta gent sotmesa
i
aconseguim un futur que es respiri en català.
