dimecres, 21 de febrer del 2024

Existencialísme

 










Darrer sospir que s'escapa de dins

órfena lluita que connecta un neguit,

maltractada angoixa que vessa endins

la càlida simptonia d'un temps ja finit


Escolto el ritme de les essències subtíls,

les marginades utopies dels càlids matius

les llargues esperes enyorant un desig,

les silentes penyores en vers l'infinit


Desesperances i frustrades creences lliures,

motivades lluites cap un món descoratjador

motius incerts de sobtades cobdícies

rel i sotrac de lluita per un món millor


Ens vestim a l'ensems d'un món de cordura,

matissant amb premura un correcte destí,

ens afalaguem voraços a les essències nobles

embriagats de luxúria i d'inquiet frenesí


I som, l'envoltura de tot el que ens sobra,

pedaços i parracs sobrants d'un esboç sinuós,

malaguanyats supervivents d'un temps de naufragi,

perfil d'una consciència que agonitza del tot






dimecres, 7 de febrer del 2024

La Candelera, riu













Quan la Candelera plora, l'hivern és fora.

quan la candelera riu, l'hivern és viu,

i si no gosa ploure resta malastrugança i neguit,

aquest és el nostre signe, la realitat extrema,

la sequedat feta presència com a partida de futur


Ens atrevim a cercar aquells bassals a la Riba,

seguint el riu Brugent, entomant la seva cursa

entre un baume carregat i subtil ple de bellesa,

revivint aquelles nostàlgiques fites d'altres temps

deixant-nos endú vivament pel plaer dels records


Frustrada sensació d'una existència efímera,

malaguanyada essència d'un present descoratjador,

surquem en les escorrialles quimeres d'èpoques passades

amortim amb escreix i amb passió les més belles tonades

mentre el dia a dia ens posa inexorablement al nostre lloc


I ens adonem que ens movem per una Catalunya seca,

plena de grumolls i esquerdes buides amb un cabdal infest,

amb petjada insegura seguim el corrent d'una cursa amorfa

mancada d'aquelles subtileses singulars i proeses amb encant,

destriades i viscudes en el llarg trajecte del nostre avatar


Volem que reneixi un cabdal de vida en el torrent més estimat,

que es vinclin matolls i esparragueres, margarides i lilàs,

fonolls, surtit de roses i les estrelles més lluentes i brillants

esclarin una amalgama de suggerents despertars i a la vora

de l'insinuant frescura del Brugent, en un càlid enyorar...