Espai de prodigis i de glòries,
vertigen sobtat que destries força
encobreixes ensems la meva feblesa
i amagues amb destresa tots els dubtes.
Ardenta sorra que em crema els peus,
corrent per la nua platja en ple agost,
batega el meu cor sobtadament foll
esperitat i solt per la calenta planúria
Les veus dels antics veïns dels prats i rodalies
escolto encara i els puc identificar i cridar,
mentre el ruc a la sínia cec i lligat dóna voltes
i l'aigua sobreix amb escreix i amb força.
Els aiguamolls amansits per l'home surquen
amb les llavors de l'horta i l'aigua els rega
per un laberint de recs ell amb l'aixada guia
deslliçant-la poc a poc per tota la parada
Jo també m'he mollat els peus dins els solcs,
i he dirigit el curs d'aquella aigua entollada
escoltant el cant del Miquel de cal blau i la
ranxera : “corazón porque no amas”
Sempre quedarà el record d'aquella platja,
els pins i les migdiades sobre la pinassa,
i el canyar i les adzavares i les figues de moro
el mas de Carabasset i les mores, negres i bones
Esclatan els prodigis i les incerteses brollan
en els migdies ardents de la platja de la Pobla,
amb el gran salvavides fet de la roda d'un cotxe
agafats i protegits supervivents de les crestellades ones
