Aquí sol en la quietud de la tarda assegut,
contemplo com cau la fina pluja sobre la gespa,
sobre les grogues fulles seques de desembre.
El Xavier interromp la meva meditació i premo
la fotocopiadora que arrenca a imprimir uns exercicis
de síl·labes tòniques i greus.
Un alumne de segon em done a fotocopiar una
aventura d'Arseni Lupin i m'enrecordo de les “pelis”
dels anys seixantes, a la sala Reus, on les parets
eren portes i els quadres amagatalls de joies i rubís.
La Mercé surt per la porta i el carrer s'omple de
quitxalla plegant d'escola de primària,
movent fressa i xerinol·la i eixordant-me l'oida
de frases castellanes.
Penso com el tenim de perdut el carrer i el joc
i el nostre petit domini és a l'aula i les matèries
de pedagog amb l'inquieta sospita de què esdevinguin
vives matèries acompanyades d'una llengua morta.
Sospito que tots quedem ben lluny a l'hora de
fer estimar l'idioma.
