Grisoses tardes d'hivern,
mig presoners a la garita del Reddis
organitzant salons de fotografia
espeleològica amb el Ton, el Joan
i el “Fari”.
Rematant-ho a cal “Ramon”
amb pops i callos.
Sacrificant el ball als “Ploms”i
descuidant possibles trobades
amb les estimades “germanes”.
Res no era “urgent” i tot tenia espera.
Nosaltres marcavem el “tempo” de
les notes d'aquella melodia “perfecta”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada