Novembre folrat de blancs crisantems,
sobre els nínxols marbrats dels nostres difunts,
polsim sobtat de la brisa encetada de tardor,
màgica esquèl·la d'un amic que s'ha mort,
sense ni volguer-ho, tot cridant-lo amb un plor
El crido amb un plor esperant-ne el consol,
foragitant la ràbia pel seu fugir dolorós,
per la seva escapada sobtada cap el no-res,
cap el país de la calma on no hi arriben els mots
ni les súpliques vanes ni els retrets més forts
Derrotes i prodigis i moltes incerteses generacionals,
sotracs i canvis, embriacs de noves i ardentes passions
malvestat de mil pluges que enceten les nostres vides,
desoïnt els consells d'aquells sàvis precursors i
abocats cap el precipici de les nostres frustacions
A tu, difunt, que formes part de mi per generació,
i no podré acompanyar-te on siguis mai més vull dir-te:
que amb dubtes, interrogants, mal assenyats, sense saber-ne
i malllevan un pòsit considerable d'injusticia a sobre,
hem fet l'inrevés del què calia privant als altres d'un futur millor
