El
Brugent segueix brogint,
com
aleshores, quan el jovent
ens
absorvia entre la teva remor,
entre
les belles curses, caminant
per
les frondoses dreceres d'enyor.
Per
les arbredes lleugeres, somortes
d'escletxes
amortides i banyades de sol,
encerclant
els seus rajos entre el fullam,
entre
el bany de la llum del sol i l'aigua
amarada
de fugaços rampells sonors
Una
història regalada d'antics tresors
vénen
a cercar-me i sense cap consol
em
diuen, voraços i amb aspre dolor
la
vella agonia del temps que s'ha fos,
sense
ni notar-ho, com lapsus silenciós.
Ara,
m'encaro al nou pont viu i vacil·lant,
de
travesses de fusta i suports de metall
camino
ebri i foll cap a l'altre contorn
exaltant
el nou prodigi de resseguir l'entorn
i
sentir-me de nou com el vianant d'antany.
Pel
congost de l'Esqueix anem pujant
amb
mesura i prudents seguim la cursa
per
l'antiga contrada de la Cabrera on els
masos,
hi conreen les aspres i verdes terres
i
el riu Brugent les amara de fresca aigualera.
Sentim
una mollana que ens remulla de suor,
i
a dalt de tot, quan el Pinatell ja el tenim present,
ens
creix com una angoixa que ens esmuny de sobte,
i
ens empeny per dreceres que ja ens coneixem
i
amb delit ens retorna, inevitablement, fins la llera del Brugent