Mossego
l'ombra del teu record
i
tot es nodreix d'ombres,
esglais
subtils de tristeses,
llacunes
immenses de buides esperances.
Esclata
el teu nom en mil bocins
i
jo el composo de nou,
el
parlo pausadament,
rítmicament,
suaument.
Vaig
sentint-lo de nou, a poc a poc,
quasi
eternament podria repetir-lo,
fins
que em quedés un sol alè
dins
el meu món de No-Res.
Jo
seré el teu amant secret,
el
qui et posseeix en l'ombra del bell somni,
aquell
qui t'és fidel per sempre més
avesat
a una subtil esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada