Anem-nos-en,
cercant el verd dels pins,
arraulits
entorn l'alzina i arran de pell,
besam
amb els teus llavis tendres, Gloria.
Desprès,
diguem adéu i jo somniaré que
em
dius, “apropa't” i cercaré amb foll somriure
el
teu cos bru, i veuré espaiar-se els segles
i
no despertaré, car tindré por d'esqueixar
la
finíssima reixa del meu somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada