Sota
la pluja cantava ahir
pel
carrer de neons enfosquits.
Movia
tanta fressa i delit
que
els sorolls semblaven càntics.
Llampecs
i espurnes arreu,
músiques,
estridències i crits,
noves
formes de viure a l'abast
d'un
pobre adolescent adormit.
Estrenava
tot un nou món acolorit
pel
carrer sense por a l'atzar
i
amb dolcesa escoltava el nou disc
que
em portava bells aires de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada