Identitat

Deixaria horroritzat de perseguirte,

me n'aniria lleuger, sense rancúnia,

destruïnt l'impossible plaer de seduir-te

volcant-me només a traïr els meus dubtes

cap a tu, cap a la teva consciència absoluta.

Marjals càlids del meu paisatge frondós,

regalimant l'humida aigualera que brolla

cautement per l'estimada planúria del camp,

per la tèbia i fràgil estructura que es forja

cultivant-ne l'avellana, l'oliver i la dolça garrofa.

De lluny la campana del meu  poble toca les hores,

les sents? Són sonores i en cada toc i són presents,

les veus i els laments d'un altre temps, que surten

de la memòria col·lectiva i et recorden qui ets!

Cap on vas! I d'on vens! Ho tens tu ben present?

Reconèixer les veus i que siguis tu, un més

sembla incongruent i fins ridicul, i no ho és gens.

És amb això que m'enfronto tant tossudament i

vull rebelar-m'hi i aferrar-m'hi sense miraments,

a una segura i ferma identitat que a al Camp ens uneix

Notes per a no llegir

No les llegiràs mai aquestes notes,

les escric sense poder-les compartir,

expressades i dirigides a l'atzar infinit,

a les tendres febleses d'una vida,

a la nostàlgia més intima de l'ahir

Quan somniàvem viure amb l'alegria

dels contorns estimats del bell país,

les gorges i els penyals que meravellen,

l'arrelat cos, escarbant-ne la serra més sublim,

cansats i esmicolant-nos la pell en cada bri

No les llegiràs mai aquestes notes,

les circumstàncies no les deixen dir

hem desitjat tossudament la plena glòria

i aconseguir per sempre un plaer infinit

i ara foragitats a la pre-història del nostre país

Parlo d'una alarma

Camino sol per places i carrerons,

el baf del respirà sobre les meves mans,

em done consol i fan càlid l'entorn.

Fa fred i el sento penetrar fins el moll de l'os,

furtivament em poso a apressar el pas i caic

i m'aixeco de nou i segueixo caminant sol.

És Nadal i Reus està il·luminat, rellueix bell,

Una música de nadales envaeix l'ambient i

passa la quitxalla desafiant el temps i canta

i balla i corre i salta i no sent fred ni la raspa

que envolta la mollana d'aquest vespre d'hivern,

vet aquí, la sort minvada caminant sol per Reus.

Seguint el trajecte m'aturo i aguaito el resplendor

de la llum estelada dels llums led que brillen fugaços

desafiant els estels, els cometes i al firmament sencer,

escalfant les boirades, les aurores, fins la capa de ozo.

I mentre jo sento el fred que s'arrapa dintre meu i

camino gelat i solitari, anunciant una càlida destrucció.