No
les llegiràs mai aquestes notes,
les
escric sense poder-les compartir,
expressades
i dirigides a l'atzar infinit,
a
les tendres febleses d'una vida,
a
la nostàlgia més intima de l'ahir
Quan
somniàvem viure amb l'alegria
dels
contorns estimats del bell país,
les
gorges i els penyals que meravellen,
l'arrelat
cos, escarbant-ne la serra més sublim,
cansats
i esmicolant-nos la pell en cada bri
No
les llegiràs mai aquestes notes,
les
circumstàncies no les deixen dir
hem
desitjat tossudament la plena glòria
i
aconseguir per sempre un plaer infinit
i
ara foragitats a la pre-història del nostre país
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada