Identitat

Deixaria horroritzat de perseguirte,

me n'aniria lleuger, sense rancúnia,

destruïnt l'impossible plaer de seduir-te

volcant-me només a traïr els meus dubtes

cap a tu, cap a la teva consciència absoluta.

Marjals càlids del meu paisatge frondós,

regalimant l'humida aigualera que brolla

cautement per l'estimada planúria del camp,

per la tèbia i fràgil estructura que es forja

cultivant-ne l'avellana, l'oliver i la dolça garrofa.

De lluny la campana del meu  poble toca les hores,

les sents? Són sonores i en cada toc i són presents,

les veus i els laments d'un altre temps, que surten

de la memòria col·lectiva i et recorden qui ets!

Cap on vas! I d'on vens! Ho tens tu ben present?

Reconèixer les veus i que siguis tu, un més

sembla incongruent i fins ridicul, i no ho és gens.

És amb això que m'enfronto tant tossudament i

vull rebelar-m'hi i aferrar-m'hi sense miraments,

a una segura i ferma identitat que a al Camp ens uneix