No n'hem aprés

No n'hem aprés encara a transformar el paisatge,

hem desfigurat l'origen natural de les coses,

l'estatus qüo de la bellesa autèntica de la vida,

la mateixa essència que ens atrevim a cloure.

I sóm depredadors voraços empentats a l'abisme,

destructors de la flora i la fauna més sensible,

roïns i miserables, guerrers abocats cap el caos

sembrant la terra d'herbicides i verins malignes.

No aprenem gens ni mica a saber conviure

ignorem i destrossem amb química, flors i insectes

només per treure millor rendiment a la collita

esclaus i servents al servei de la nostre avarícia

I el planeta se'n ressent de centrals i refineries,

el fum tòxic corromp a mansalva les estructures

i el forat d'ozó intoxica l'aire fins empobrir-lo

i en una lenta agonia s'apodera de la nostra vida

I el mar és una claveguera de plàstic i residus,

i els peixos hi tenen de conviure amb la porqueria

i les conseqüències tindran de ser i ja són negatives

i fins quan, ens podrem menjar les exquisides sardines?

De moment, tots comfinats en les nostres cases

perquè una pandèmia s'ha apoderat del nostre carrer,

de les places, dels parcs de tot l'aire lliure i del sòl

i nosaltres, sense aprendre a compartir amb tots els éssers

vius,... la vida!