A l'abril, cada gota en
val mil
i la pluja interromp
els fértils camps,
els rierols vessan per
l'entorn inundats,
navegan emplenats d'una
molla remor
i captius pel desenfre,
sortim a flot.
Capbussats dins un
miratge estrany
en una confinada vida
sense sorolls,
perseguim el nostre dia
a dia, resignats
malllevant les nostres
imaginàries pors
a l'empar dels sincers
i preuats records.
Els records trenquen la
vaga sensació
de les velles sentides
rondalles i cançons
surt amb gallardia i
tremp l'heroi cavaller
a rescatar la princesa
de les urpes del drac
en singular combat i
vencent així al malvat
Una rosa roja collida
amb destresa del roser
impregnada del perfum
que fora el més preuat
envaeix a la princesa
en estranya sensació
captivant-la i sotmesa
rebent d'ell un càlid petó,
mentre una pluja de
pètals inunda tot l'entorn
És així com es forma
aquest sant Jordi d'enguany
lluny de les places i
dels carrers plens de gent
sense tendes de llibres
ni de roses ni flors
descuidant la presència
de tots els humans
però plens de bellesa
i dels sentiments més forts.
Pep, penso com tú. La diada de Sant Jordi amb la seva llegenda és, màgica, tant si estem confinats com si nó, Al menys per a mi és un dia dels més bonics de l'any. Jo l'he disfrutat penjant la senyera estimada i un tapís que he confeccionat amb el llibre i la rosa, també posant la nostra dança i amb unes postres especials. Has escrit una poesia delicada i molt bonica, segueix així. I sempre visca Sant Jordi!!! Dolors Martí
ResponElimina