Dels records

Allò que el vent s'endugué ja és passat

guspires ardentes somortes en l'espai,

brolladores cataractes que vinclen avall

amb inquieta remor brunyida de groc

dels pàmpols mollats d'aquell bell estany.

Càlida brissa que encetes la passió

en un turmentós esglai més furiós i real,

despertes les essències i els sentiments més forts

revius tots els vincles i remous bells amors

i margines la vida rompent-ne l'il·lussió

Bell cavall desbocat viril i poderós, encerclat

en la civilitzada planúria del correcte país,

mai no has pogut vèncer l'alta barrera i et frena

el teu frenètic esperit que en caure vençut

sucums dòcil i mesell en les urpes del gegant

Aleshores només queda un llarg silenci etern,

una quieta calma que et fa fruir dels plaers

vincla el teu cos sortossament ferit, esmicolat

per les inquietes etapes  i vicissituds passades

i només et compensa de la vida, fruir dels records.