Cristalls afilats se't
claven dins el cor
et penetren furients
fiblant-te tot el cos,
desitjant venjança
i cercant-te a poc a poc
Vénen de les
febleses obertes per el rancor,
les lluites quotidianes i
els tràgics desamors.
Ventre de dona que
pareixes el bell nadó,
portes la vida plena en un
país dissort,
tu desprens alegria i
gratitud al cor i la
realitat ofesa et fa
esclava del teu propi cos,
a mercè de les
múltiples i vanes opinions
Conrea tota la matèria
que esdevingui el teu jo
les càlides
escomeses en el teu ventre amorós,
eleva amb força
l'incipient llavor i alçat dona
cap a la fita més
alta, cap al desenllaç més fort,
Tu ets la protagonista i
amb això no hi ha discussió.
Sorprèn-me dona
elevant la teva grandesa,
colrant les fites de la
teva plena feminitat i
aleshores somriu-me i
fes-me pretendent de
les teves gràcies,
perquè no esdevinguin estèrils,
i somortes caiguin en el
paratge més àrid i desert.
