Gelosia

Rebrota en mi una força estranya
d'inquietud sobtada,
les mateixes essències arrelades
brollan de cop efervescents i clares

i no puc aturar-les


M'envaeixen com esgarip dolorós,
com mossegada dins les entranyes,
fent-me perdre el control de mí,
de tu, enfurismant la calma

i no puc controlar-me


M'encega que el boig desig de tu
tingui de ser compartit per altres,
és l'inquietud punyent que es fa present
és el calvari amarg de les teves mirades

i no puc amagar-me'n


Bastaria l'insinuació evident
el flirteig d'un sol moment
la constatació d'un simple fet
per a sucumbir en desgràcia

i no puc evitar-me

Febleses

Les ombres planegen l'horitzó
es fan poderoses i dominen l'entorn
fins amagar-ho tot
i et deixen sol i perdut en el món


Són ombres que et posseeixen els sentits
i t'omplen d'indecissió mentre que a tu
et sembla tenir-ne el control, que saps
el teu camí, però et perds en la confussió


Créixen dintre teu en un laberint,
t'amotllen rigidament en el parany,
esguerren les teves fermes conviccions,
t'angoixen, es rebel·len contra tu
i absorbeixen poc a poc la teva ment


Si per ventura despertes de l'atzucac
i amb ferma destresa te'n vols apartar
convertint-te en un victoriós heroi,
les ombres s'esvairan i se n'aniran
i amb voluntat ferma un nou horitzó
començarà a clarejar