Un glatir de cor accelerat, en la distància infinita,
una remuntada immensa pel senderó que s'enfila,
francament cap el cel, prop de l'abisme àrid i esquerp,
la impossibilitat de seguir el corrent amb la força justa
no mesurada i malvessada a doll en les nits d'angunia.
Per les contrades seques i gelades de la tardor mollada,
amb els amics anava un matí de finals de novembre
a la Pobla de Ciérvoles a degustar la truita amb suc i l'escarola
amb romescu, a la llar càlida i franca del Robert i la Montse
i a gaudir plegats d'una agradable i molt cordial trobada
La pujada al cim, aquell matí la vaig trobar perversa,
i era jo qui no estava fisicament lleuger ni amb l'ànim correcte,
el meu cos no responia les afrontes i batzegades més solemnes
s'endurien pas a pas els meus membres i un llarg cansament
s'em reproduïa fent-me sucumbir a qualsevol intent d'afronte
Un pànic escènic s'olorava i respirava entre els supervivents
maltractava les idees i els desitjos més incerts i insolvents
Que fer? a quí trucar? Eren les preguntes que hom es feia,
I la resposta la tingué el Robert connectant amb el parent, Raül
que pujà amb un “tot terreny”, a buscar-me al coll de l'Abellar
El Miquel, va carregar-se la meva motxilla i la seva a l'esquena,
l'Antoní va donar-me un calmant i m'ajudaven a seure i aixecar-me
i el Baldiri em donava consells per a rehabilitar-me i estimular-me,
Aquell tràngol va passar quan arribà el Raül i el seu cotxe ens va baixar
a peu pla i va'm entrar en un bar i uns refrescos em van tornar a la vida.
(L'incident em porta a valorar els amics que tinc, que no em deixen mai encara que el meu comportament deu tenir molt a desitjar i no és estrany els “mocs” que moltes vegades m'he guanyat a pols. Jo, us aprecio molt i espero demostrar-vos tot l'afecte i admiració que us tinc.
“Per una mostra d'amistat sincera!”.)
