Recordo aquelles vesprades d'estiu,
camí de la platja a Mont-roig
collint mores dels esbarzers negres i
dolces i ens omplíem les mans
regalimant-nos de néctar i de color
i amb enganxós tacte ens tocàvem
embrutant-nos maldestres i llors
Corríem sobre la fullaraca dels pins
mig nus i lliures i ens disputàvem
regatejar una pinya del terra, simulant
fos una pilota, creient-nos ser els
jugadors del Barça, els millors del món.
Bruts i suats ens llençàvem dins l'aigua
exaltada de fortes onades i de perills.
Aleshores erem nosaltres en el parads
de petxines, caragols i mil troballes en
fèiem el nostre tresor, suros i ampolles
restes del possible naufragi d'un vaixell
antic i ens sentíem part i protagonistes
de velles aventures de pirates i bergantins
mentre la mar bramava i quedàvem abaltits
Damunt la sorra enganxosa ens barallàvem
mesurant-nos les forces amb agressiu combat
intentant fer-nos caure l'un a l'altre amb gran
neguit i desitjant sortir-ne el vencedor i en
caure l'un o l'altre sucumbint a ser el més fort,
ens ajaçàvem sense forces, impotents i un somriure
als llavis ens alliberava i ens feia feliços del tot.
