Nit d'estiu

En la nit clara

des de la fosca cambra
de la Pobla, miràvem
els reflexos de les barques
feinejant a la llunyania.

Eren com cuques de llum

zigzaguejant la mar en calma
movent-se molt lentament
en un suau balanceig
per les imperceptibles onades.

En aquell silenci de la nit clara

d'estiu, la nostra ment volava
enduts per la claror de la lluna
i un bri suau amorosint una rama
donava un bell panorama a les
nostres mirades.

Des de la distància del temps

perdut d'una vida, revisc aquella calma,
quan adolescents ens delíem mirant
per la finestra aquell espectacle que
ens obria pas a un futur incert,
ple de dubtes. i d'esperances.