Recolzada a la barana,
entre geranis i clavells
olorant un brí de menta
tatareja un vell lament.
La bella casada somniava
esperant al bell Anselm.
La temença i la malfiança
brodaren de gelosia al vell
simulant un furtiu viatge
per a colpir-los a l'empeny,
fent que la seva trobada
es tenyís en negre infern.
La Lola segueix l'espera
del seu estimat Anselm
i recorda la cita a cegues
en aquell llit de fosc argent
on s'agitaren culpables,
a despit del marit absent
En les incestes estances
s'agitaren plàcidament
recargolats i plens d'ànsia
prometent-se amor etern.
No hi havia a la comarca
altres amants tan bells
L'amo d'aquelles terres
era l'amo de l'Anselm
i de la Lola venerada
n'era el seu marit tambè
ho va decidir a la força
raptant-la dels seus parents.
Ara executa la venjança,
ferint de mort l'Anselm
li dispara amb frisança
i cau malferit pel tret
A dalt una euga blanca
moriria en dolgut turment
La Lola clama a l'estança
per aquella mort tan cruel
L'amo la tindrà vigilada
esclava només per a ell.
En llarga condemna en vida.
Fins morir-se en aquell infern
A galop d'una euga blanca
un matí en sortir el sol
va partir ple de ressaca
sense ajuda ni consol.
Ferit en bala de plata
cavalga el seu amant, mort...
