Ulls blaus

Ulls blaus de gata
que esgarrapen punyents
una i altra vegada,
penetrant-me furients,
fins el fons de l'ànima

Ulls d'un blau de cel
que si gosen mirar-me,
em desmunten ensems,
condicionant ma calma
fent-me caure en patiment.

Ulls encreuats amb els meus
distorsionats en obagues
mentre me'ls miro impacient
per abastar el seu missatge,
confonent-me el seu esment

I aquests ulls blaus tan ardents,
de finura i subtilesa insospitades,
no rebelen el què el seu cor sent
i en l'incertesa i dubtes fervents
m'arrossega silent la seva ullada

En aquest mar de dubtes navega
en calma i maró la meva barca.
En vent de llevant, en vent de ponent,
a vegades calmat, a vegades furient.
Així és per a mi la seva mirada!