A Maria Cabré

(A un llarg trajecte de 90 anys amb dignitat i esforç)

De l'eixuta terra vas ser forjada,
esperant del cel caure la pluja
i del sol ardent, espigar collites
per omplir el graner pel dia a dia.

Vas aprendre a creure només en l'esforç,
en la correcte mesura que et donar la vida
i poc a poc, amb el teu Anton
començare-ho la vostre pròpia aventura.

Al llindar del camí més tristors que alegries.
Llargues temporades de vestir de dol
i molt poques lluentors i festes agraïdes
amb l'únic consol de donar-te de cor..

Avui fas noranta anys Maria Cabré!
i en tota aquesta llarga travessia
les has vistes de tots els colors gairebé.
Prodigis màgics de joves projectes
desfeta amarga de molts anys de tristors.

Quan enarborant massa banderes
en impuls voraç de destrucció,
va separar germans i pobles
en aquella sagnant confrontació
on només hi quedà misèria i por.

A l'obscur Mont-roig de la postguerra
del pa moreno, les restriccions,
el racionament i l'estreperlo sols i restàren
pregàries, llargues misses i dol penitent,
per a consolar-te de tan sofriment.

Pujares els tres fills drets com una espasa
tinguent-ne sempre cura del seu capteniment
reptant-los amb ànsia quan feia falta
exigint-los sempre el bo i prudent
fins aconseguir el seu just comportament

Malgrat les moltes angunies passades
amb el teu seny i tambè amb enginy,
obrires bells camins plens d'esperança
unint sempre la familia al teu destí.

No és casualitat que avui t'ernvoltin
els teus fills, Miquel, Maria Neus i Anton Ramon
que amb un emotiu petó l'amor t'expressin
els estimats néts que duus dins el teu cor.

La Marina, la Maria i la Judit les últimes nouvingudes
renovaran en vida seva el teu record
i en aquest dia, tots els qui de debò t'estimem
volem agrair-te en ferma alegria i de bon grat
el bo que en el llarg de la vida sempre ens has donat.