Recolzada a la barana,
entre geranis i clavells
olorant un brí de menta
tatareja un vell lament.
La bella casada somniava
esperant al bell Anselm.
La temença i la malfiança
brodaren de gelosia al vell
simulant un furtiu viatge
per a colpir-los a l'empeny,
fent que la seva trobada
es tenyís en negre infern.
La Lola segueix l'espera
del seu estimat Anselm
i recorda la cita a cegues
en aquell llit de fosc argent
on s'agitaren culpables,
a despit del marit absent
En les incestes estances
s'agitaren plàcidament
recargolats i plens d'ànsia
prometent-se amor etern.
No hi havia a la comarca
altres amants tan bells
L'amo d'aquelles terres
era l'amo de l'Anselm
i de la Lola venerada
n'era el seu marit tambè
ho va decidir a la força
raptant-la dels seus parents.
Ara executa la venjança,
ferint de mort l'Anselm
li dispara amb frisança
i cau malferit pel tret
A dalt una euga blanca
moriria en dolgut turment
La Lola clama a l'estança
per aquella mort tan cruel
L'amo la tindrà vigilada
esclava només per a ell.
En llarga condemna en vida.
Fins morir-se en aquell infern
A galop d'una euga blanca
un matí en sortir el sol
va partir ple de ressaca
sense ajuda ni consol.
Ferit en bala de plata
cavalga el seu amant, mort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada