Gelosia

Rebrota en mi una força estranya
d'inquietud sobtada,
les mateixes essències arrelades
brollan de cop efervescents i clares

i no puc aturar-les


M'envaeixen com esgarip dolorós,
com mossegada dins les entranyes,
fent-me perdre el control de mí,
de tu, enfurismant la calma

i no puc controlar-me


M'encega que el boig desig de tu
tingui de ser compartit per altres,
és l'inquietud punyent que es fa present
és el calvari amarg de les teves mirades

i no puc amagar-me'n


Bastaria l'insinuació evident
el flirteig d'un sol moment
la constatació d'un simple fet
per a sucumbir en desgràcia

i no puc evitar-me