És primavera

És primavera i des de la finestra miro la vida,

escolto el silenci que envaeix la ciutat invisible,

les suaus remors de la calma i el desasosec inviten

a la profunda agonia que plora l'ambient i la rutina.

Hem canviat en un moment en mort el nostre viure.

Diuen les sàvies veus que aconseguirem sortir algun dia

a les places, als carrers i fins als cims impossibles,

malgrat tot, diuen: tornarem, amb urgència, a ser lliures

com abans, com ho feiem, senzillament, fa uns dies

I em resulta estrany intuir una presència plena de vida

És primavera i els homes del temps ens parlen de l'esclat,

dels rojos despertars, de les tulipes i clavells que encenen

la mollena del matí en els camps i marjals del paisatge frondòs,

les aus niden de nou i un batec d'ales s'alça cap al cel joiós,

i en un parèntesi sonor, fa un potent esglai, la nova llavor

La natura rica i forta de nou ens vaticina respirar l'oxigen,

impregnant-nos de la dolça sava que ens omple i purifica,

hem descuida´t, tantes vegades tenir-te cura i respecte

que ara que ens manca la teva estimada i preuada presència

voldriem desfer-nos dels greuges i ofenses que t'hem fet sempre

Però ara, és primavera i penedit i foll de la meva incompetència

proclamo amb placidesa que em concedeixis una llarga pròrroga

destriant les càlides matinades dalt el pujol on l'aire xiula

degut al ventijol eixut i sec que planeja per les meves terres,

Deixa'm gaudir una vegada més de la llibertat més preuada i ferma!