dimarts, 3 de desembre del 2019

Parlo d'una alarma













Camino sol per places i carrerons,
el baf del respirà sobre les meves mans,
em done consol i fan càlid l'entorn.
Fa fred i el sento penetrar fins el moll de l'os,
furtivament em poso a apressar el pas i caic
i m'aixeco de nou i segueixo caminant sol.

És Nadal i Reus està il·luminat, rellueix bell,
Una música de nadales envaeix l'ambient i
passa la quitxalla desafiant el temps i canta
i balla i corre i salta i no sent fred ni la raspa
que envolta la mollana d'aquest vespre d'hivern,
vet aquí, la sort minvada caminant sol per Reus.

Seguint el trajecte m'aturo i aguaito el resplendor
de la llum estelada dels llums led que brillen fugaços
desafiant els estels, els cometes i al firmament sencer,
escalfant les boirades, les aurores, fins la capa de ozo.
I mentre jo sento el fred que s'arrapa dintre meu i
camino gelat i solitari, anunciant una càlida destrucció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada