De retorn al Brugent

El Brugent segueix brogint,

com aleshores, quan el jovent

ens absorvia entre la teva remor,

entre les belles curses, caminant

per les frondoses dreceres d'enyor.

Per les arbredes lleugeres, somortes

d'escletxes amortides i banyades de sol,

encerclant els seus rajos entre el fullam,

entre el bany de la llum del sol i l'aigua

amarada de fugaços rampells sonors

Una història regalada d'antics tresors

vénen a cercar-me i sense cap consol

em diuen, voraços i amb aspre dolor

la vella agonia del temps que s'ha fos,

sense ni notar-ho, com lapsus silenciós.

Ara, m'encaro al nou pont viu i vacil·lant,

de travesses de fusta i suports de metall

camino ebri i foll cap a l'altre contorn

exaltant el nou prodigi de resseguir l'entorn

i sentir-me de nou com el vianant d'antany.

Pel congost de l'Esqueix anem pujant

amb mesura i prudents seguim la cursa

per l'antiga contrada de la Cabrera on els

masos, hi conreen les aspres i verdes terres

i el riu Brugent les amara de fresca aigualera.

Sentim una mollana que ens remulla de suor,

i a dalt de tot, quan el Pinatell ja el tenim present,

ens creix com una angoixa que ens esmuny de sobte,

i ens empeny per dreceres que ja ens coneixem

i amb delit ens retorna, inevitablement, fins la llera del Brugent