El nostre camí

Desesperat i sol camino.

Amb petjada lenta arrossego

el meu patir constant.

Amb feblesa d'esglai

intento lluitar per la vida que cerco

amb utopies de somni

amb subtils matisos i avesat

a un plaer impotent i esquerp.

Mossego amb sacietat un mot,

un anhel que m'arrela a la terra que estimo,

un inconquerible so que em fa rítmic el dia,

més lleuger i alhora més arriscat el camí.

En un intent de modelar la vida.

Que la nostra borda penúria

transformi la nostra nit en dia

i arriscats vencem de sobte,

sense covardies el nostre camí...