Deixaria
la calma de les onades ferotges,
l'agressiva
i oberta mar esvalotada.
Deixaria
el meu inquiet i seré neguit,
les
més ardents i subtils fantasies, a l'atzar
Cercaria
a prop de tu la 'immensitat del cel,
volaria
tal com l'au més arriscada i ensems
seriem,
potser, els desconeguts que ara som,
impossibilitat
d'estimar-nos i desig ben sincer.
A
l'atzar anem i som i no ens coneixem,
deslligats,
abraçats, combatuts, ignorats,
morint
de quelcom, vivint de l'amor.
Ignorats
ens estimem i somniem a petons,
només
per atzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada