La
nit és d'estiu,
les
esveltes meuques ballen.
En
un plaer sublim
s'esgota
el meu cos nu
i
en la finestra, fades
gronxen
càntics subtils.
Les
meves mans d'home
llisquen
vacil·lants,
captivades
pel plaer de la carn.
Llisquen
perseguint aquell cos fibrós,
al
compàs d'un vals de Strauss.
Es
mouen els cossos en la nit
i
el meu cor enllaça un perseguit desig.
Més.
!No hi ets tu!...
És
monotonia que passa
en
una nit d'estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada