Per
les tenebres del somni,
tremolosos
i folls cortinatges bateguen.
En
la casa gran de la vida,
la
mort i cerca un baume maligne.
Voldria
escoltar els seus crits,
cos
perdut en l'eterna penúria.
Voldria
esglaiar-me amb tu
en
l'antiga infantesa perduda.
Soroll
de la por que ja no tinc,
esglai
d'un record ja oblidat.
El
meu cos no sent ja el batec
de
la nostra immensa soledat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada