Un
somni perdut, destruït i vençut
cerco
jo, encara avui.
Emmirallat
en l'esclat d'un amor perdut,
vaig
cercant el meu absurd.
A
poc a poc, sobre onades adolescents,
encara
espero el temps,
i
soc lleuger com el vent, mestral ardent
i
voleio suau tal com una au.
Voleio
suau, cercant el temps,
cercant
la brisa, sota aquella flama ardent
amb
el desencís de sentir-te lluny.
La
meva esperança encara et fa present!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada