Dalt
el balcó et mirava
aquella
tarda d'estiu
i
en tendra veu, preguntava
si
tu m'estimaves a mi.
La
vesprada il·luminada
per
el crepuscle rosat
en
dolça llum ens mirava
sobre
del casori cercà.
I
tu, que em miraves,
sense
poder contestar,
vas
oferir-me la galta,
perquè
jo la pogués besar...
Nit
clara, nit d'estels,
Record
d'adolescent.
De
lluny m'arriba la fragància
del
somni perdut d'aquell temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada