Cremaria
el teu nom
que
m'esclavitza i
llavors
seria un home
modern
i lliure,
obstinadament
absurd
seria,
i me'n desprendria
de
tu amb optimisme
¿i
de què parlaria?...
Potser
una sola vegada més
de
tu, de mi. !Quin impossible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada