Quan la Candelera plora, l'hivern és fora.
quan la candelera riu, l'hivern és viu,
i si no gosa ploure resta malastrugança i neguit,
aquest és el nostre signe, la realitat extrema,
la sequedat feta presència com a partida de futur
Ens atrevim a cercar aquells bassals a la Riba,
seguint el riu Brugent, entomant la seva cursa
entre un baume carregat i subtil ple de bellesa,
revivint aquelles nostàlgiques fites d'altres temps
deixant-nos endú vivament pel plaer dels records
Frustrada sensació d'una existència efímera,
malaguanyada essència d'un present descoratjador,
surquem en les escorrialles quimeres d'èpoques passades
amortim amb escreix i amb passió les més belles tonades
mentre el dia a dia ens posa inexorablement al nostre lloc
I ens adonem que ens movem per una Catalunya seca,
plena de grumolls i esquerdes buides amb un cabdal infest,
amb petjada insegura seguim el corrent d'una cursa amorfa
mancada d'aquelles subtileses singulars i proeses amb encant,
destriades i viscudes en el llarg trajecte del nostre avatar
Volem que reneixi un cabdal de vida en el torrent més estimat,
que es vinclin matolls i esparragueres, margarides i lilàs,
fonolls, surtit de roses i les estrelles més lluentes i brillants
esclarin una amalgama de suggerents despertars i a la vora
de l'insinuant frescura del Brugent, en un càlid enyorar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada