Proposta de futur

Les cuques clares de llum
segrestaven el meu mirar
una nit meravellosa d'estiu,
prop del mar, sobre el rocar
de la platja, perfilant un futur
amb tu, inventant el prodigi
d'estimar, improvisant frases
agradables i entomant-te en
una càlida abraçada.
Fugint amb tu
a contrades impensables,
només amb el lleugé equipatge
de la parella enamorada.
Vaig preguntar-te:
-Vols venir amb mi
per la màgia volàtil i lleugera
de la calma,
empentats per l'improvisada brisa
d'anar fent sense presa ni desesper,
esperant del cel la provisió
i que els homes ens facin una obaga?

La teva resposta va ser taxativa,
contundent i clara i gens improvisada.
Lluny molt lluny de la nostàlgia
i a prop molt a prop de la cèlebre plantada.

-Ves-te'n-hi tu sol a aquest racó de món
on els somnis t'assenyalen!