Mentre cau la pluja de maig,
mollant sobtadament la terra,
esquitxant els solcs per la ribera,
desbordant les eixutes rieres,
i obviant un filtratge real i consistent.
Irreverent i mordaç col.laborador
dels sotracs i les fites impossibles
vaig fent pòsit a les elucubracions
sensibles i destrio només les essències
que subtilment m'aboquen a la vida
Malauradament com gritolls de raïm
que van formant-se en el cep assedegat
presentint la necessària força del tot vital
esperant aquell prodigi nou i renovador
que acompleixi el miracle de la primavera
I de nou van caient les engrunes de la pluja,
la mollena no em mulla, només acaricia
subtilment la meva persona i no em renova
ni per dins ni per fora,, rebota la seva humitat
i el prodigi no arriba, ni la vida es transforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada