Recordant la Sussy

(De vegades la manca de projectes i il·lusions frenen el verdader sentit de la vida)

Perduraran per l'entorn de l'ermita
escampades i soltes per sempre,
les teves cendres i el teu nom.

La suau i fina pluja de setembre
les deslliçarà per escletxes finissimes
i en la nova primavera
les protegiran totes les flors.

L'indret escollit és el més preciós,
damunt la muntanya roja i prop
de l'ermita de Mont-roig.

Dalt el turó on es divisa el camp,
el pla, la vila i al fons
la nostra mar infinita i aquell
cel blau tan coratjós

Fou un vist i no vist la teva vida,
un marbre gelat en urna de vidre,
una inmensa simfonia de buidor.

Les il·lusions que poc et duraren!
I els dies de soledat que llargs que són!

Menjares lleument la dolça mel de la passió,
mentre empalidies a retrets i corsecada
al monòton dia a dia sense deixar-ne llavor.

(Restaràs per sempre més Sussy, en la memòria
de tots aquells qui et conegueren per generació.
En el cor a tots nosaltres hi deixares una gran buidor,
però el teu espai, en la vida nostra, sempre l'ocuparàs tu...)