
Vaig perdut cercant mots d'allà i d'aquí
sense convicció ni camí
que m'obri l'esperança de dir
que amb tota la llei, soc d'aquí.
I no ho se si és així!...
O soc només segrestat pel botxí
que m'abasta sense fí
obligant-me a fugir sense sortir d'aquí.
Apàtrida en diàspora continua
dins el meu propi país.
Esquinçats els pactes que no em consideren,
ni em deixan tractar-nos per igual.
Estandart amb una senyera
que no la deixen voleiar...
sempre per sota de la seva
que m'humilia i em desfà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada