El “tivisssà, el cotxe de línia, no era puntual,
parava discrecionalment on la gent ho requeria
i quan s'havien de pujar maletes al sostre, el
xòfer les pujava i arrencava en lentitud amb
eixordadora calma arrossegant-se sobre l'asfalt
imposant tot el seu llast a sobre la carretera negra
Eren temps que hi viatjaven famílies senceres,
les mares amb els seu fill petit a la falda i els mocs
fent curses lluentes per la cara i a vegades quan
el pix se li escapava regant la faldilla de la mare
crits i malediccions se sentien sorgides del fons
de l'ànima i l'ambient de la gent es caldejava
Farcells que desprenien fortes olors de carn salada,
badejos i embotits, botifarres i carn magra de porc
impregnaven l'ambient d'una fortor nasal insoportable
guarint els fluxos més sensibles de l'anatomia humana,
mentre el cotxe de línia intentava de seguir el trajecte
i esquivant amb mesura els coneguts sots de la carretera
El trajecte amb el “tivissà” el feia en començar les vacances
i si havia tret bones notes a l'escola del mestre Rofes
i per a mi era passar quinze dies a la Pobla, prop el mar,
en companyia de la meva germana i els meus cosins, la
tieta Maria i l'oncle Anton, el Miquel de cal Blau i algun
altre infiltrat com a novetat que apareixia a última hora
Aquell trajecte del cotxe de línia sempre se les prometia especial
i una vegada haver passat Cambrils pel centre de la població
amb la parada corresponent i la càrrega i descàrrega de maletes,
es reanudava el viatge ara ja fins el meu fi de ruta “la caseta del rellotge”
Per causes alienes i desconegudes aquell any allí hi baixar també
la Carme, companya d'escola, que amb un somriure va dir-me:
a reveure!
Tota una perspectiva nova va obrir-se de sobte i les vacances
prenien un al·licient especial pensant que en els jocs i trobades
la Carme formaria part d'aquells migdies a la platja, de les
corredisses sense fre, i junts descobriríem la bellesa d'aquell entorn
de canyissos i pins que ajaçaven una immensa ombra de relleus
magnífics i camí de la Pobla hi anava content i obert al plaer de viure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada