A l'amiga pel-roja de la Seu

Escrius les primaveres rosades de la Seu,

esgarrapes amb tes mans les càlides neus i

olores l'edelweiss subtil i càlid dalt el cim,

mentre, un llibre vell, folrat de nou, t'és fidel

en llegir-lo de cop i obrint-te pas en el temps.

Aquest llibre descastat i arrugat de tapes febles,

mossegats els fulls pels corcs i les febleses

de mil anys d'esmicolada i monòtona rutina,

encara et criden amb un vehement soroll

intentant despertar en tu, l'anhel més impossible.

Pots ignorar les veus i els silencis més efímers,

descuidar els relleus i els paisatges de llunyania,

motivar el balanceig d'un vaixell que sura a la deriva

escridassar a mil veus a la gent mancada de fantasia,

mentre un floc de neu se t'escola gelat molt en dintre.

Amiga de la Seu, pel-roja de bellesa exquisida,

oberta a l'amistat i fidel a l'antiga camaraderia,

Com no puc expressar sense embuts, totes les alegries,

amistat sincera i còmplice de llunyanies i combats

arxivats en aquells temps de la bella joventut extingida.