I desprès de la tempesta ve la calma i la platja
em sedueix, el seu lleu ventijol em refrega i
l'aigua del mar m'atreu i refresca el meu anhel.
Sobre el meu cos nu la brisa càlida de l'estiu
modela el meu descastat cos ple de misèries i verí
Em sembla submergir-me directament a un paradís,
nedar per la mar blava, d'onades braves folrades
d'un ferm intent i d'un persistent neguit ben reeixit,,
enfilar plaent fins la llunyana i impossible ratlla
cercant aquella fita somniada, que no es pot aconseguir
Sobre les pedres camino ple de xapalides i moluscs
i em llenço de cap sobre les onades furientes, esclatants
i les travesso amb la força i el coratge més audaç
i aprofito la seva calma per a continuar nedant
com aquell brau que s'enfronta a un perill constant
Arribada la calma m'agito sobre la platja de Mont-roig
i miro el fi de la cala i aguaito el seu resplendor i el
volar de les gavines i el seu grunyir sorollós i el passar
de algunes barques que desprès de la pesca tornan a port
i com en un somni, jo torno a reviure en aquest lloc tan preciós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada